Escoceses en Menorca

Posted by ESTEVE (MAO MENORCA, Spain) on 30 May 2009 in Lifestyle & Culture and Portfolio.

una miqueta d'història motiu de que es commemora aquest dia
Es Castell és el municipi que com a primer a tota Espanya veu el sol al estar situat al seu

extrem aquest, construït al voltant del castell San Felipe a la boca del port de Maó.

Es Castell va néixer com un raval del castell-fortalesa de Sant Felip en el segle XVI. Avui

queda poc del castell però es castell és un nucli ple de vida i encant amb una història

peculiar.

Va anar canviant de nom: Els anglesos que van conquerir el castell en 1708 van cridar del

nucli 'Georgestown', per Jorge III d'Anglaterra. Del disseny d'aquest període de temps

queda avui la zona centre. Es tracta d'un conjunt de cases que envolten una plaça d'armes,

la Plaça des Castell.

La reconquesta de Menorca l'any 1782 va canviar de nou el nom pel de 'Real Villa de San

Carlos', popularment "Vila Carlos" en honor de Carles III. La democràcia va portar

finalment, 'Es Castell'.

Del Castillo queden avui només algunes restes per visitar, com trossos de paret, túnels i

una bateria de canons del segle XVIII. La Plaça des Castell sorprèn per les seves enormes

barracons. Aquí es troba el Museu Militar de Menorca, amb una interessant col lecció sobre

la història d'aquest castell de Sant Felip.

Els carrers de la localitat però estan plenes de vida, botigues, bars i terrasses animades,

bons restaurants i llocs d'oci interessants i coneguts per tota l'illa.
Menorca al segle XVIII

Al segle XVIII l'illa va passar per tres períodes de domini britànic, intercalats una breu

ocupació francesa i uns anys de reincorporació a la Corona espanyola. Tots aquests canvis

van influir molt en la vida local al transformar les condicions econòmiques i fins a cert

punt la mentalitat i costums illenques.

La guerra de Successió espanyola va portar una veritable guerra civil a Menorca, que va

estar al principi de costat de Felip V, fins que al declarar Mallorca per l'Arxiduc

d'Àustria (anomenat Carles III) es van aixecar també a Menorca els seus partidaris. Aquests

es van concentrar a Es Mercadal, sota la direcció del noble Juan Miguel Saura Morell, i amb

el suport de la Universitat General es va organitzar un exèrcit de mil homes, que va ocupar

el castell de Fornells i lloc el de San Felipe, en el qual resistir els partidaris dels

Borbons sota les ordres del Governador de l'illa Don Diego Leonardo Dávila. Al cap de 3

mesos els llocs van rebre ajuda de França, amb cinc navilis que fondejar al port de Maó, i

així van poder obligar els altres a aixecar el lloc i s'apoderarà de tota l'illa, signant

la capitulació a Ferreries i entrant triomfalment a Ciutadella el 12 de gener de 1707.
Ocupació anglesa

Poc va durar la victòria borbònica doncs al setembre de 1708 una esquadra anglo-holandesa

es va apoderar de l'illa per restituir l'Arxiduc, però si bé al principi va ser reconeguda

la sobirania dels Àustries, aviat es va convertir l'ocupació en un veritable domini anglès,

situació que es va confirmar el 14 d'abril de 1713 pel tractat d'Utrech, en què Espanya es

va veure obligada a cedir a Anglaterra el penyal de Gibraltar i l'illa de Menorca.

Per a Gran Bretanya Menorca representava un valuós enclavament en el Mediterrani, que

assegurava la seva constant expansió. El primer i el més notable governador va ser sir

Richard Kane, que va residir al castell de Sant Felip. El febrer de 1722, disgustat per

l'oposició que trobava en el poble de Ciutadella, influenciat per la noblesa i el clergat,

contra els britànics, va traslladar la capitalitat insular a Maó. Aquest canvi va tancar en

si mateixa a l'antiga ciutat, vivint de les passades glòries. En canviar Maó que era molt

més petita, va anar engrandint ràpidament, sobretot a causa del seu gran port, i es va

venir bé amb els dominadors.

Les inversions angleses al castell de Sant Felip i el manteniment de les tropes activa

l'economia. L'arribada d'estrangers, alguns de pas i altres per establir-se, aviva el

comerç i posa en contacte els menorquins amb els corrents artístics i les avantguardes

europees. Tot i que la documentació administrativa parla de penúries i dificultats, la

veritat és que a Maó tots els edificis importants s'erigeixen de nou: les esglésies de

Santa Maria i Sant Francesc es reconstrueixen, s'edifiquen de nova planta l'església i el

convent del Carme , la de Sant Nicolau de Bari per a la colònia grega i una sinagoga,

d'ubicació desconeguda, per a la comunitat jueva. L'Ajuntament es reforma, es construeix el

Principal de Guàrdia i s'aixeca un nou hospital, en haver estat ocupat l'anterior pels

anglesos. També s'edifica l'Hospital de la marineria en la Illa del Rei, l'Arsenal a l'Illa

Pinto i una nova carretera uneix els dos extrems de l'illa; es enjardinar el port amb una

albereda i s'inicien les obres per un llatzaret. Apareixen les primeres cases senyorials i

neix una nova classe social, la burgesia, que farà que les belles arts cobrin importància i

que les inquietuds històriques i literàries cristal litzi en una agrupació com la Societat

maonesa de Cultura.Ocupación francesa

El 18 d'abril de 1756 (dia de Pasqua) van desembarcar a Ciutadella 12 000 soldats francesos

al comandament del Duc de Richelieu. Aquell mateix dia els 300 soldats anglesos de la

guarnició de Ciutadella s'havien retirat cap a Maó, i els jurats de l'antiga capital no van

oferir resistència a ocupar la ciutat. Les tropes franceses, travessant l'illa, es van

dirigir a assetjar el castell de Sant Felip. El 20 de maig es va entaular combat naval

entre una esquadra francesa dirigida per l'almirall La Galissonnière i l'anglesa de

l'almirall Byng, davant la bocana del port de Maó. Després d'un ardu combat que va durar

tota la tarda, la victòria va afavorir els francesos.

Els britànics lloc al castell de Sant Felip eren només 2 500 homes, manats pel governador

sir William Blakeney. Es van defensar heroicament, però no van poder resistir davant el

nombre molt superior dels francesos. La capitulació dels britànics era signada el 29 de

junio.Durante la curta ocupació francesa és de destacar la fundació del poble de Sant

Lluís, que es va dur a terme amb una parcel lació i un recte traçat a la Garriga de

Binifadet, aixecant en el seu centre una esvelta església dedicada al rei Saint Louis.

Per la pau de París de 1763 França va tornar a Anglaterra la possessió de Menorca. Els

anglesos també van deixar la seva impremta construint un altre nucli de població al costat

de la riba del port de Maó. Aquest va ser traçat a cordill amb àmplia visió de futur i va

rebre el nom de Georgetown en memòria del sobirà anglès.

Ocupació espanyola

El 19 d'agost una esquadra franco-espanyola, composta per 52 vaixells al comandament del

Duc de Crillón desembarcar per les cales de Sa Mesquida i Alcaufar. El castell de Sant

Felip va ser assetjat durant molt de temps, fins que es van retre els anglesos el 4 de

febrer de 1782.

Una de les primeres mesures que va adoptar el govern espanyol va ser la destrucció del

castell de Sant Felip, jutjant que així seria més difícil que les potències estrangeres

cobejades l'illa i que en cas d'apoderar d'ella se'ls desalojaría més fàcilment. També es

va substituir el nom de Georgetown pel de Real Villa de San Carlos, en honor del monarca

Carles III.

Encara passaria Menorca altra dominació anglesa, encara que només va durar de 1798 a 1802.

L'aliança d'Espanya amb la primera república francesa, feta en temps de Carles IV per

imperatius de pau, va provocar la ruptura amb Anglaterra i la consegüent conquesta de

Menorca.

El 1802, pel tractat d'Amiens, els anglesos van ser obligats a tornar "tots els ports i

illes que ocupen en el Mediterrani", entre els quals estava Menorca. El 14 de juny de 1802

va arribar a Ciutadella el Capità General de Mallorca Don Juan Miguel de Vives, que va

rebre les claus d'aquesta ciutat i dos dies després se li va fer lliurament solemne del

castell de Sant Felip, que parcialment havien reconstruït els anglesos i després va prendre

possessió de Maó.

Canon EOS 400D
1/80 second
F/8.0
ISO 100
55 mm

personajes
historia
menorca

Share this photo on Twitter Share this photo on Facebook Share this photo on Google+ Share this photo on StumbleUpon